26 de gen. 2014

Crònica 2: Dia del Soldat Català

Lloc i dia: Barcelona (Barcelonès), 26 de gener de 2014
Organitza: Miquelets de Catalunya
Col·labora: Memorial 1714


El dia 26 de gener es commemora el Dia del Soldat Català en recordança a la victòria de les tropes catalanes sobre les tropes castellanes de Felip IV assolida en la Batalla de Montjuïc del 26 de gener de 1641. Aquesta efemèride també va coincidir amb el 75 aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona.

Com no podia ser d'altra manera Miquelets de Catalunya va voler recordar els màrtirs de 1714 al lloc que li pertocava: El Fossar de les Moreres.

A les 16:00 h ens vam trobar al Memorial 1714, molt ben acollits com sempre pel Sr. Jordi Miravet i la seva gent. Un cop habillats amb els corresponents uniformes vam iniciar la nostra marxa darrera la bandera negra comandats pel capità Miquel Paloma fins la Basílica de Santa Maria del Mar i d'allí vam desfilar fins al Born davant els nombrosos i sorpresos turistes i vianants.

A les 17:14 h, sota la flama del Fossar de les Moreres, van començar els parlaments. En primer lloc va prendre la paraula el Sr. Jordi Miravet (president del Memorial 1714) qui ens va donar la benvinguda i va recordar la tasca de recuperació de la memòria històrica feta pel Memorial 1714. Després va intervenir el Sr. Salvador Bonada (Patriotes per la Devolució) qui va parlar amb tot detall sobre la victòria catalana l'any 1641. Per cloure l'acte en Xavier Rota (Miquelets de Catalunya) va dedicar el record de la nostra associació en primer lloc als herois que van defensar la pàtria i als màrtirs que hi van morir al llarg de la Guerra de Successió i en la jornada fatídica de l'11 de setembre de 1714; en segon lloc a tots els morts, represaliats i exiliats del 26 de gener de 1939 (coincidint també en el dia del 75 aniversari) i en tercer lloc a l'enyorat soci Lluís Perona, músic i primer banderer de Miquelets de Catalunya traspassat l'any 2011.

Seguidament es va fer una ofrena floral, un minut de silenci i es va cantar Els Segadors, himne nacional de Catalunya.

"Al Fossar de les Moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor!"

Frederic Soler i Hubert "Serafí Pitarra"
(Barcelona, 9 d'octubre de 1839 - 4 de juliol de 1895)

Parlament de Jordi Miravet (Memorial 1714).
Fotografia: Carles Quintana (Miquelets de Catalunya)

Membres de Miquelets de Catalunya cantant "Els Segadors".
Fotografia: Carles Quintana (Miquelets de Catalunya)

19 de gen. 2014

Crònica 1: 300 anys del Combat d'Arbúcies

Lloc i dia: Arbúcies (La Selva), 18 i 19 de gener de 2014
Organitza: Ajuntament d'Arbúcies i Museu Etnològic del Montseny "La Gabella"

El Combat d’Arbúcies, també anomenat Batalla d’Arbúcies, tingué lloc el 14 de gener de 1714, i enfrontà el Sometent d’Arbúcies, Sant Hilari Sacalm, Espinelves i Viladrau amb una columna borbònica formada per elements dels Regiments d’Ostende i Newport, uns vuit-cents homes entre infanteria i cavalleria.

El dia abans, 13 de gener, la columna borbònica provinent d’Hostalric va passar per Arbúcies en el seu camí cap a Vic, on anava a socórrer el General Bracamonte, que s’enfrontava a un aixecament general del territori. El desencadenant del combat fou els excessos comesos per els soldats borbònics durant la seva estada al poble. Aquests abusos van desencadenar una reacció del Sometent, que va preparar una emboscada, en col·laboració amb les viles de la rodalia. L’atac va tenir lloc l’endemà a una zona rocallosa situada entre el turó de Grau d’en Sala i la Riera d’Arbúcies.

El matí del 14 de gener, els sometents van envoltar la columna borbònica, i van obrir foc des de posicions avantatjoses, anorreant l’enemic i provocant-li unes cinc-centes baixes. Poques setmanes després, l’Alt Comandament Borbònic a Catalunya va enviar una expedició de càstig molt més nombrosa que va cremar Arbúcies, Espinelves i Viladrau.


Salva d'honor a la Plaça Major.
Fotografia: Carles Quintana (Miquelets de Catalunya)

Miquelets de Catalunya vam fer acte de presència a la Fidel Vila d’Arbúcies el dissabte 18 de gener de 2014, Any del Tricentenari. En un ambient plujós que ens va acompanyar tot el cap de setmana, vam començar a muntar el nostre campament a la Plaça Major. La nostra actuació començava a les deu.

Per aquesta activitat ens acompanyava el Regiment de Sant Narcís, recreat per l’associació Miquelets de Girona, la Companyia d’Hússats Hongaresos, recreada per l’Associació de Recreació Històrica de Moià i, en el bàndol borbònic, els regiments Castilla i Couronne de l’associació Almansa Histórica. Nosaltres presentàvem els nostres dos regiments d’Infanteria: Diputació i Vilar i Ferrer. El propòsit era recrear la Batalla d’Arbúcies.

Alguns companys nous de la Lleva de Tardor van fer el seu Jurament a la Bandera a Arbúcies: s’estrenaven l’Adrià Arroyo Montagut, en Dave Campbell, en Joaquim Martí Riba, en Jordi Picart Valls, en Floren Ruiz Allué, en Xavier Sancho Rovira i l’Albert Sangenís Crotogino.


Jurament a la bandera dels nous companys de la Lleva de Tardor de Miquelets de Catalunya.
Fotografia: Carles Quintana (Miquelets de Catalunya)

Malgrat les dificultats que plantejava la pluja, l’Exèrcit de Catalunya va marxar pel carrers d’Arbúcies. La Fira que s’hi celebrava dificultava el moviment però vam fer sentir els nostres tabals per tota la vila. També vam aprofitar per instruir els soldats en la instrucció revisada, que s’havia dut a terme conjuntament amb els companys del Regiment Sant Narcís.

La organització ens va convidar a dinar al Casino local, on vam deixar anar tot el nostre repertori de cançons de taberna. Ben dinats vam tornar al campament per preparar la recreació del Combat d’Arbúcies, que estava prevista al vespre. Vam formar en columna, juntament amb els companys de Moià i de Girona. Sota una pluja constant vam marxar fins a tocar de la riera, on s’havia de celebrar el combat; finalment es va descartar anar-hi perquè ja era fosc i la pluja continuava caient. Es va dur a terme un combat improvisat sota la pluja, amb algunes descàrregues de pólvora, escadusseres però sorolloses. Encabat es va tornar al campament, i es va repetir el combat a la Plaça Major, aquest cop amb més sort. La pluja havia minvat, i els dos exèrcits es van escometre enmig d’una gran gentada. Finalment la victòria va caure de banda de l’Exèrcit Borbònic, i els catalans vam retirar-nos de la Plaça, tot salvant la vida per poder combatre un altre dia. I l’altre dia havia de ser l’endemà!


Moment de gresca havent dinat.
Fotografia: Carles Quintana (Miquelets de Catalunya)

Dissabte nit ens vam allotjar a Can Vandrell, una casa de colònies a Sant Feliu de Buixalleu, a prop d’Arbúcies. Hi vam arribar amb dificultats, en una nit negra com gola de llop i sota una pluja torrencial. Allà vam sopar en germanor amb la resta de companys recreadors i vam dormir en lliteres com uns senyors.

L’endemà al matí, amb un dia novament cobert, però sense la intensa pluja del dia abans, vam esmorzar a Can Vandrell, i vam tornar cap a Arbúcies, per continuar fent instrucció i preparant la nova recreació. Un cop novament al campament, vam preparar el combat del matí. Va tenir lloc a la Riera d’Arbúcies, a l’altra banda d’un estret pont que vam travessar en formació. Centenars de persones s’aplegaren a l’altra banda de la Riera per contemplar la batalla, malgrat la estretor de l’indret. Per una banda els nostres regiments de la Diputació i de Vilar i Ferrer, amb el suport dels Hússars Hongaresos i del Regiment Sant Narcís; de l’altra banda els regiments borbònics Castilla i Couronne.

Els regiments catalans d’Infanteria (Diputació i Sant Narcís) van formar en línia de batalla; els hússars cobrien el nostre flanc i els fusellers de muntanya obrien foc sobre l’enemic des de totes dues bandes del camp de batalla. Les dues línies es van acostar a distància de foc i van començar les descàrregues. Passant per damunt dels nostres caiguts ens acostarem a l’enemic i entràrem en el cos a cos. Després d’uns instants de batussa tots dos bàndols van recular i tornaren les descàrregues. Amb algunes baixes més a tots dos exèrcits vam tornar a l’atac, però aquest cop el Regiment Vilar i Ferrer havia aconseguit envoltar l’enemic i atacar-lo per la rereguarda.

En aquestes circumstàncies no els quedava pas més opció que rendir-se, i així ho entengué assenyadament el seu comandant. La tropa catalana ho celebrà amb una salva. Després de pactar la rendició, l’enemic desfilà del camp de batalla en ordre mentre els nostres homes presentaven armes.

Un cop tornats al campament, s’escenificà a la baixada de la Plaça Major a la Riera l’ascens del benvolgut soci i company Moisès Pons, Sergent del Regiment de la Diputació, que va ser ascendit a Alferes. Un cop acabats els actes previstos pel dia, vam procedir a desmuntar el campament i a assaborir un excel·lent àpat al poliesportiu local.

Les nostres dones, com sempre al peu del canó, van fer-se càrrec del campament.
Fotografia: Carles Quintana (Miquelets de Catalunya)

Enllaços d'interès:


1 de gen. 2014

Activem el 2014!

Miquelets de Catalunya reactiva el seu bloc per deixar testimoni del treball dut a terme al llarg de l'any 2014 per tal d'honorar als herois i màrtirs que perderen llurs vides en l'any que commemorem el Tricentenari de 1714.

A tall de crònica desgranarem les recreacions de batalles, els homenatges i commemoracions, les presentacions de llibres, les sessions didàctiques, els projectes audiovisuals, els documentals, els actes institucionals i totes les altres activitats en les que hi siguem presents.

Esperem ser dignes dels que ens varen precedir i aconseguir en pau el que d'altres ens van arrabassar en guerra.
Nosaltres estem preparats...

HONOR I GLÒRIA!

Miquelets de Catalunya

Imatge presa del curt "Vèncer o morir", produït per Solanum Films i Miquelets de Catalunya.