11 de des. 2014

Els Miquelets a l'escola (12): Vilanova de Segrià

Lloc i dia: Vilanova de Segrià (Segrià), 11 de desembre de 2014
Organitza: CEIP Vilanova de Segrià i Miquelets de Catalunya


Les terres de ponent del Principat no van ser pas alienes als fets de la Guerra de Successió, ans al contrari, fets molt transcendentals que van marcar el futur de la nació catalana van tenir lloc precisament per aquestes contrades, com la heroica resistència lleidatana al Setge de Lleida el 1707, la victòria aliada a la Batalla d’Almenar el 1710, el Setge de Castellciutat, a la Seu d’Urgell, el 1713 i en general el front de batalla que esdevingueren aquestes terres cap a la part final del conflicte, per això molts poblets aportaren un bon nombre de voluntaris en defensa de la terra, Miquelets lleidatans.

A l’associació de Miquelets de Catalunya comptem amb una destacada representació ilergeta la qual, en aquesta ocasió, va poder atendre una petita exposició al CEIP Vilanova del Segrià del mateix municipi sobre els defensors del Principat de Catalunya i els Miquelets.

A primera hora de la tarda es va passar a la quitxalla el nostre curtmetratge "Vèncer o morir!" amb el que la nostra entrada en escena estava programada per a la segona meitat de la tarda.

Com en totes les ocasions que tenim la magnífica oportunitat d’explicar als més menuts qui som, què fem, a què ens dediquem i el nostre paper en la història de Catalunya, completament uniformats i equipats, amb posat seriós i ferm, comprovem la emoció i la impressió a les seves cares com si els seus herois i personatges preferits sortissin directament de la pantalla per a compartir amb ells, en persona, les seves aventures i proeses.

És un goig explicar-los la història dels Miquelets, ens miren atents, bocabadats, impressionats, gairebé no gosen respirar, amb els ulls com taronges, gairebé impactats, parant molta atenció. “Són els del documental, aquí, en viu, en directe amb nosaltres, uauuu!”, deuen pensar.

Un cop hem fet la nostra exposició i quan obrim el torn a les seves preguntes, dubtes i curiositats, és quan comencen a perdre la por, a agafar-nos confiança, a apropar-se, tocar el nostre uniforme, el nostre equipament, a veure que som nens, però grans, com ells, en aquell moment la seva inquietud es transforma en fascinació, en eufòria, en admiració, de grans també volen ser Miquelets, ens diuen alguns.

Mestres i alumnes van quedar molt contents amb la nostra visita, sens dubte van ser unes hores de classe del tot diferents, fantàstiques, amb els herois de carn i os de la història del país a les mateixes aules, havien conegut millor i en persona als Miquelets de Catalunya.

Jordi M.