Organitza: Miquelets de Catalunya
L’expedició es va reunir al carrer Indústria d’Olesa de Montserrat a les 8h del matí. Abillats amb uniformes, armes, queviures i recanvis d’època, els 10 valents es disposaven a arribar al cim de la muntanya sagrada. El calçat emprat anava des de botes de muntanya modernes, passant per sabates de combat de l’època fins a espardenyes per als més puristes. Un cop llesta, l’expedició va sortir d’Olesa creuant el riu Llobregat rumb a Esparreguera.
 |
| Els 10 valents, a punt d’iniciar l’expedició. |
El primer punt de control era la Parròquia de Santa Eulàlia i després d’un petit avituallament es va prosseguir a travessar el poble per enfilar la Serra de Can Rubió. Després de creuar la carretera B-112 es va entrar un moment a Collbató per tornar-ne a sortir en direcció a l’ermita de la Salut, on ens esperava el segon punt de control.
 |
| Els Miquelets davant les portes de l'església parroquial de Santa Eulàlia d’Esparreguera. |
 |
| Arribant al segon punt de control, a l’ermita de la Salut de Collbató. |
La pluja, que havia estat constant durant tot el viatge en forma de xirimiri, es va accentuar arribats en aquest punt, el que va portar l’expedició a aixoplugar-se per a fer el segon avituallament. Veient que l’ascensió tot just estava a punt de començar i que el temporal seguia igual, abans de reprendre la marxa alguns participants van optar per deixar l’equipament no essencial als cotxes escombra.
 |
| El grup durant l’ascens. |
L’etapa més dura ens va dur per camins amb grans desnivells, plens de tolls i pedres relliscoses. Un cop guanyada una mica d’altura la pluja es va suavitzar, però la boira només va empitjorar, fent impossible divisar què hi havia a més enllà d’uns pocs metres. Afortunadament, la determinació del grup i el coneixement de la zona per part dels guies va permetre mantenir el ritme malgrat les adversitats.
 |
| A la creu davant l’ermita de Sant Miquel. |
Després de més de dues hores d’ascensió semblava que finalment estàvem arribant, el camí empedrat i els símbols religiosos delataven la proximitat del monestir. Arribats a aquest punt, l’oficial en cap va encapçalar el grup i va ordenar formar en columna de dos per arribar marxant al Santuari. Poc després, d’entre la boira persistent, apareixien les primeres parets dels edificis del complex monàstic. Ho havíem aconseguit, érem a Montserrat.
Era un mal dia per visitar Montserrat, tot i així ens vam creuar amb nombrosos turistes que van poder observar com un grup de soldats xops, bruts i cansats però amb la moral ben altra apareixien d’entre la boira. Arribats a l’últim punt de control se’ns van unir alguns companyes miquelets i tot seguit vam anar a fer l’últim avituallament que tant ens havíem guanyat.
 |
| Arribada a Montserrat en formació. |
A les 4h de la tarda vam entrar al monestir, on se’ns va agrair la visita en nom del pare abat i ens va convidar a cantar el Virolai. Finalment, vam visitar la Moreneta abans de donar l’expedició per finalitzada i dirigir-nos als vehicles per tornar a Olesa. Els participants, molt satisfets per l’èxit de l’experiència, ja feien plans per la següent caminada.
 |
| Rebuda dels Miquelets al monestir de Montserrat. |
Fotografies: Evody Carmona, Oriol Miró i Isabel Manaut (Miquelets de Catalunya).
